Mel de cirerer

Mel de Gratallops, ells són qui produeixen la mel de cirerer. És única! Són ben cops els apicultors que produeixen aquest tipus de mel.

Per arribar a Gratallops, desde Torredembarra hem estat 1 horeta per carretera bona i al final, el destí ens ha deixat gaudir d'un poble ben maco i un paisatge esplèndit.

L'objectiu de la visita era comprar mel de cirerer, que vam tastat fa un any en una fira de Nadal i ens va agradar. La botiga estaba tancada però també en venien al forn del davant, el Forn del Pi, i també hem comprat pa (pa de veritat, amb molt bon gust!) i uns croissants.

Després de visitar el poble de Gratallops, hem fet un tastet dels pobles del voltant com són Falset i Marçà, els més importants i referents del Priorat: bon vi, bons cellers i bona gent!

Terrassa - cultura popular catalana a la Festa Major

En el dia d'ahir, dissabte, vam estar gaudint d'una tarda plena de cultura popular catalana. És festa major a Terrassa i per començar els actes fan un cercavila on hi venen diversos grups locals com són els Minyons, els Castellers, varis grups de diables, un grup de ball tradicional, gegants i més.

Tema ball: siguis diable o gegant, has de ballar un dansa (el ball de La Pàjara o del Bitxo o una sardana modernista o tradicional o el que sigui). Tots concentrats mentre ballem amb la música de gralles i timbals de fons. L'emoció surt a cada so de la gralla i a cada toc de timbal.

Parlem de la vestimenta: flors, faldilles, el calçat tradicional ... alguna que altra "bamba" i texà .... Uns que cuiden els detalls de la vestimenta, i altres que no (no sempre fa falta).

Amb els diables, foc per tot arreu, benvinguts a l'infern de cada colla!

Amb els castellers: emoció, pinya, esforç, gralles sonen mentre els terços pujen i l'anxeneta s'ho mira. Fins a dalt de tot, el castell tremola però entre tots fem que es coroni el castell. Compte! s'ha de desmuntar, a poc a poc i vigilant on posis els peus i mans. Aplaudiments per tots.

Al cap d'una estona, ens adonem que a l'ambulància de la plaça hi ha gent, un dels blavencs s'ha fet mal al caure el castell. Espero que es recuperi.

NOTA: encara que no formis part de la pinya ni del castell, gaudir de l'estructura i enviar els teus ànims et fa partícep de la juguesca.

Visca Catalunya.

Girona - ciutat maca

Girona és una ciutat que ens ha agradat. El nucli antic, amb el seu call jueu, la muralla, els jardins...


De la zona que envolta la Catedral, en destaco els carrers, formats amb pedres rollo medieval. En tot l'entorn del call jueu, ens perdem pels carrers estrets i estirats.


Allà hi podem pujar? És la muralla. Comencem el que havia de ser un viatge d'anada i tornada (ens perdíem el refugi anti-aeri), per acabar sent una gran descoberta. Recorrem tota la muralla i baixem per la zona de la catedral, on ens sorprenen els jardins, els carrers...

Les flors de Girona m'han agradat

Jocs del facebook

Entre feina i feina, entre una cosa i l'altra, jugo al restaurant city o al pet society...

jocs del facebook que em tenen viciat!! agh!!!


A part d'això, el que estic fent durant aquests dies és classes del doctorat, un article per un congrés, treballar com sempre i gaudir del poc temps que passo sense ocupacions.

El post d'avui va dedicat a Playfish que és l'empresa que desenvolupa aquests fantàstics jocs. Congratulations and GO ON !

Setmana de bojos

Milà

Diumenge passat vaig viatjar a Milan, feiem una reunió d'un projecte europeu de la feina.

El tema era interessant: la convergència de models educatius EQF i CDIO. Ademés, les persones que vaig conèixer eren gurús dels temes, així que va ser doblement interessant conèixer aquestes persones també.

A part d'això, Milan és una ciutat italiana... coses antigues, el centre macu, la perifèria caòtica i descuidada ...


Coses curioses a comentar:
- vaig comprar pasta, he probat els gnoccis ...però no són tan bons com aquells que vaig menjar a Nàpols
- dilluns va ser el meu cumple, estaba a Milan.
- el dinar en aquests dies de reunió no era gran cosa: entrepans i pasta i punt.
- el sopar va ser molt bo
- se'm va descosir la jaqueta :(
- a l'hotel pillava Wifi d'algun veí..jeje..
- no he fet servir la corbata.

Madrid

Divendres de reunió a Madrid, viatge amb l'AVE. Allà vem fer reunió tots plegats i després vem anar a dinar a un restaurant "moderno". La paraula "moderno" vol dir: no -tradicional, no hi ha bistec, ni "cocidos" ni coses així .. menys mal...

I a Madrid, això és tot. Algún dia haig d'anar amb ella a fer turisme a Madrid... per curiositat. Jo ja he anat, però sempre està be de veure.

MWC

Bé, comencem la setmana anterior, és a dir la setmana del Mobile World Congress.

Un congrés molt interessant, molt magnífic, gran, monstruós. En definitiva, que vaig tenir l'ocasió de poder entrar-hi i em va causar sensació. Vaig anar-hi una tarda, de 4 a 7 aprox i em vaig recorrer tots els pabellons.

Aquest congrés és útil si vas a buscar alguna cosa en concret, si no saps a què vas, t'hi perds. Per mi va ser bastant útil, ja que vaig veure coses de marketing mòvil que era el que buscaba.

Anècdotes curioses:
- stands amb models posant amb disfresses provocatives per posar calents als estrangers i captar clients...
- em van oferir cervesses, whisky, menjar, xiclets, caramels ...
- el congrés ocupaba tot el rcinte de fira de montjuic, tot vol dir...tot.. i pavellons que es van inventar també.
- molta seguretat.

Nadal, festes i demés

Bé, que tal les festes? Tot be? si si... tot be...etcètera.

Doncs no, tot bé NO.

Aquests nadals han estat diferents.
La iaia a l'hospital de St Pau perquè s'ha trencat el fèmur.
El tiet alcohòlic a casa dels avis, a casa nostra... en tots els dinars no hem begut alcohol (bonica reflexió... és necessari l'alcohol?, perquè hi ha vi o cava amb alcohol i begudes sense alcohol no n'hi ha costum? els sucs ben bons que són)

L'altre tiet que no pot veure el meu pare, total que això fa que els dinars que abans es feien amb les dues famílies juntes ara no es poden fer.

Sort que tinc que aquests Nadals els he passat amb la meva parella, el meu altre jo, el meu complement, la meva nòvia. I això ha fet que siguin uns Nadals per recordar.


"I no faig nosa jo? Què hi pinto?" Aquí tens la resposta.

Moltes reflexions personals, moltes ganes de començar a fer les coses be i acabarles be.

El meu desitg per aquest any nou:

Espero que el 2009 hagi començat bé, amb projectes i feina justos per no desbordarse.