Nadal, festes i demés

Bé, que tal les festes? Tot be? si si... tot be...etcètera.

Doncs no, tot bé NO.

Aquests nadals han estat diferents.
La iaia a l'hospital de St Pau perquè s'ha trencat el fèmur.
El tiet alcohòlic a casa dels avis, a casa nostra... en tots els dinars no hem begut alcohol (bonica reflexió... és necessari l'alcohol?, perquè hi ha vi o cava amb alcohol i begudes sense alcohol no n'hi ha costum? els sucs ben bons que són)

L'altre tiet que no pot veure el meu pare, total que això fa que els dinars que abans es feien amb les dues famílies juntes ara no es poden fer.

Sort que tinc que aquests Nadals els he passat amb la meva parella, el meu altre jo, el meu complement, la meva nòvia. I això ha fet que siguin uns Nadals per recordar.


"I no faig nosa jo? Què hi pinto?" Aquí tens la resposta.

Moltes reflexions personals, moltes ganes de començar a fer les coses be i acabarles be.

El meu desitg per aquest any nou:

Espero que el 2009 hagi començat bé, amb projectes i feina justos per no desbordarse.

Reflexió

Intens,impacient, però incomplet.

Reflexió sobre mi mateix (sé que només ho llegeixes tu, i per això puc escriure això).


Bé, comencem. Necessito reflexionar. Porto molts anys començant projectes, definint el meu petit projecte i buscant com començarlo.

Inicio el projecte, li dóno una forma, un aspecte i un primer contingut. Però no hi ha continuitat. El projecte mor perquè no té continuitat ni fi. Necessito per tant, una determinació i un ordre en el meu quefer diari per acabar les coses començades.

Necesito poder acabar el que començo, un ordre i un impuls per acabar. Un cop em van dir que el que volia aconseguir ja ho tenia, però faltava la fi: tancar-ho.

Per aquest nou any que comença quan torni de les minivacances, vull un punt i a part en tot.

Vull ajudar els pares en les coses de família. Que em vegin com un recolzament.
Vull acabar les coses que tinc mig començades de la feina.
Els meus projectes personals: BLAU, TSF, mindmaps, fiascos
El meu doctorat: em vull posar en serio i acabar l'article.
Les petites coses del dia a dia, quedar amb en Raul, amb l'Oriol, etc.

Gairebé tot en la meva vida ha seguit una gràfica exponencial inversa:
molt ràpid a l'inici, i després mantingut a un cert nivell sense acabar de superar mai una cota (puta assímptota).

Potser podriem fer una llista de coses, i anar complint una a una. Sense passar a la següent sense haver acabat la primera. Però hi ha coses que no s'acaben mai i no depenen de mi.

Haig d'acabar de reflexionar, això és el primer pas.